Reflexió Final.

Del projecte Rossinyol només puc dir coses bones, va ser una experiència única i inoblidable tant per als nens com per als mentors.

No només hem ajudat a aquests nens a avançar cada dia més en les seves activitats diàries sinó que també ens ha ajudat a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.

El fet de quedar sempre amb el grup ha estat una gran iniciativa a causa de que hem observat que els llaços entre aquests nens s'han fet grans i els hem ensenyat a ajudar-se els uns als altres per que sabiem que aquest projecte no duraria eternament , ara Vivane sap que l' Imad, el Moha, el Hamza, la Aralexi i el Dani sempre hi seran per al que ella necessiti i ella també els ajudara a ells en totes aquelles dificultats que se'ls pugui presentar en el dia a dia, els hem ensenyat a traspassar barreres culturals perquè en el fons aquests nens tinguin el color de pell que tinguin, parlen la llengua que parlin, creguinen que creguin, hi ha una cosa que ens uneix a tots, el fet de ser  humà i el necessitar sempre del afecte i  la companyia dels altres.

Crec que aquests nens no només han creat uns lligams estrets amb nosaltres sinó també entre ells i això, per a mi, és de gran satisfacció, a mes els mentors tambe hem creat llaços entre nosaltres!

Finalment he d'apuntar que per a mi aquesta experiència ha estat única i no la oblidaré mai i trobaré a faltar els trobades con els nostres nens.